LA TECNOLOGIA DE LA MEVA VIDA

Vaig néixer al 78 i la veritat és que les coses han canviat molt des d’ aleshores. Per casa la tecnologia que corria era una televisió que ocupava moltíssim espai amb una comandament a distància que semblava un totxo, un vídeo VHS i el tocadiscos. Més endavant vam comprar una càmera de vídeo per gravar els esdeveniments familiars però que nomes podia fer servir el meu pare perquè era molt gran i pesava massa.
Pel que fa les meves joguines la veritat és que poques anaven amb piles tot lo contrari que ara, però algunes en teníem com el cassette de Fisher Price on podia escoltar la meva música, un petit orgue, el Simon ....

Després em va venir l’època de les maquinetes amb el Donkey Kong i el Mario Bros, eren l’equivalent a la gameboy de la època. Eren senzilles però molt divertides.

A nivell de programes de tele no hi havia tanta varietat perquè n'hi havien pocs canals, de fet quan va aparèixer tv3 jo ja tenia 5 anys. No podré oblidar mai els divendres al vespre en família sopant al sofà mirant l’1,2,3 era un moment molt especial. I a les tardes després del cole la cita amb Barrio Sésamo era ineludible. Els dibuixos que més seguia eren els Barrufets (en aquella època en castellà), l’inspector Gadget, Els diminutos, Els fruitis, Els Snorkels....i teníem sessió de dibuixos els caps de setmana després de les notícies.

Ja de més gran em va arribar la Game Boy amb el tetris i el Mario Bros, la Mega Drive (Sega) amb el Sonic, l’amstrad que carregaves els jocs amb un cassette i amb el joystick per segons quins jocs i un radiocassette de gran envergadura on podia gravar d’una cinta a un altra o des de la ràdio que era lo important (per cert, havies d’estar atent per no enganxar al locutor).

Vam renovar la càmera de vídeo que ja no era tan gran tot i que comparat amb el que es veu ara.... i vaig tenir una càmera de fotos. Genial!! ara quan marxava de colònies podia fer fotos però amb mesura per no gastar tots els rodets i després corrents a revelar. Quina emoció obrir el paquet de fotos i quin disgust quan descobries que les fotos no es veien be.

Per fi va arribar el pc a casa perquè fer els treballs a màquina era un rollo, que si vigila que el paper estigui recte, no t'equivoquis perquè posar tipp-ex és un show.... Però sense internet el pc no era el que és ni els treballs tampoc, perquè encara havíem d’anar copiant a mà textos dels llibres d’algunes biblioteques.

A l’escola també començàvem a fer informàtica, que si un disquet, un CD, un CD-ROM... i l’MS-DOS (el sistema operatiu del moment), quins temps més durs sense el Windows.

Per acabar un altre dels canvis més importats que he viscut ha estat relacionat amb la telefonia, encara recordo les baralles amb la meva àvia perquè es poses telèfon fixa a casa perquè no en tenia i no en volia. I les cues a les cabines properes a l’apartament d’estiu perquè ningú no tenia telèfon fixa a les zones d’estiueig. I com havies de concretar amb algú quan quedaves perquè si no et trobaves no podies fer-li un truc i cap a casa a esperar que tots dos arribéssim per saber que havia passat.

Concloent, penso que la tecnologia ens ha facilitat molt les coses i ens les continuarà facilitant però cal evitar que aquesta ens aparti del món físic.