ENS FEM UNA RADIOGRAFIA

Aquest és el títol de la WebQuest que he fet conjuntament amb la Loures per al segon cicle de primària, per l'àrea de coneixement del medi natural. Concretament és per treballar l'esquelet humà. Esperem que us agradi!!!

Unitat didàctica: Redueix, reutilitza i recicla!

La unitat didàctica que he elaborat conté els següents recursos audiovisuals:


QUÈ EN FEM DE LES PILES GASTADES?






TÉ PROBLEMES LA TERRA?
EL JOC DE LES DEIXALLES:

MAPA CONCEPTUAL

SOBRE EL MAPA CONCEPTUAL:

Les TAC (Tecnologies de l’aprenentatge i el coneixement) no només són aprendre a usar les TIC (Tecnologies de la informació i comunicació) sinó que suposen un pas més i és, posar aquestes eines al servei de l’aprenentatge. Per a que la seva aplicació a l’escola sigui profitosa han de comportar certs replantejaments ja que la tecnologia per si sola no millora els processos d’ensenyament i aprenentatge. El mestre ha de fer de mediador i deixar el protagonisme a l’alumne convertint-lo en un subjecte actiu en relació a la construcció dels seus coneixements. S’han de valorar les noves metodologies que ens aporten, contemplar possibles canvis en el currículum per assolir una veritable integració de les TAC i les TIC. Per últim faciliten l’alfabetització tecnològica aconseguint que els alumnes esdevinguin membres actius del model actual de societat anomenat societat de la informació.

MÉS TECNOAUTOBIOGRAFIA

Avui a classe he descobert que tenia una visió força reduïda pel que fa al concepte de tecnologia, desconeixia que existien diferents tipologies d’aquesta: l’artefactual, la simbòlica, la organitzativa i la biotecnologia.
La meva tecnoautobiografia està basada només en la tecnologia artefactual, així que amb aquestes línies afegiré com m’ha influït la resta de tipus de tecnologia.
Respecte a la tencologia simbòlica em va suposar un petit daltabaix el canvi de moneda de pessetes a euros. De fet, encara avui he de fer la conversió a pessetes per a quantitats grans :P
Per altre banda, pel que fa la biotecnologia no podria viure sense el meu estimat Antalgin degut als freqüents mals de cap que pateixo. També, per sort, no vaig patir la salvatjada de vacuna que tenen els nostres pares marcada a la pell.
Per últim, en relació a la tecnologia organitzativa, el canvi més important ha estat crear la meva pròpia llar i família, tot i no tenir fills. Per una banda em plena de felicitat i orgull però per altre em suposa un esforç que abans no tenia ja que eren els meus pares majoritàriament qui es feien càrrec de que tot funcionés a casa.

EXPERIÈNCIA NEGATIVA AMB LA TECNOLOGIA A CLASSE

Com a experiència negativa amb la tecnologia a l'aula recordo algunes classes on els profes utilitzaven transparències per fer l’explicació del tema pertinent que finalment resultava ser una lectura d'allò que projectaven amb lo qual la classe esdevenia més avorrida enlloc de més amena.

EXPERIÈNCIA POSITIVA AMB LA TECNOLOGIA A CLASSE

Com a experiència positiva a l'aula amb la tecnologia recordo un treball que havia de fer juntament amb dos companyes més per a la classe d'història sobre Alfons XII. Lo interessant és que no li havíem de presentar el treball per escrit sinó en vídeo, com un documental. Vam buscar fotos per anar lligant amb la veu de la narradora (ens anàvem tornant) i fins i tot vam cantar al final un trosset de la cançó popular que es coneix d'ell: "¿Dónde vas, Alfonso Doce,dónde vas triste de ti?Voy en busca de Mercedesque hace tiempo no la vi.Ya Mercedes está muerta,muerta está, que yo la vi,cuatro duques la llevaban por las calles de Madrid." Va ser molt divertit i enriquidor alhora.

NACÍ EN LOS 8O

LA TECNOLOGIA DE LA MEVA VIDA

Vaig néixer al 78 i la veritat és que les coses han canviat molt des d’ aleshores. Per casa la tecnologia que corria era una televisió que ocupava moltíssim espai amb una comandament a distància que semblava un totxo, un vídeo VHS i el tocadiscos. Més endavant vam comprar una càmera de vídeo per gravar els esdeveniments familiars però que nomes podia fer servir el meu pare perquè era molt gran i pesava massa.
Pel que fa les meves joguines la veritat és que poques anaven amb piles tot lo contrari que ara, però algunes en teníem com el cassette de Fisher Price on podia escoltar la meva música, un petit orgue, el Simon ....

Després em va venir l’època de les maquinetes amb el Donkey Kong i el Mario Bros, eren l’equivalent a la gameboy de la època. Eren senzilles però molt divertides.

A nivell de programes de tele no hi havia tanta varietat perquè n'hi havien pocs canals, de fet quan va aparèixer tv3 jo ja tenia 5 anys. No podré oblidar mai els divendres al vespre en família sopant al sofà mirant l’1,2,3 era un moment molt especial. I a les tardes després del cole la cita amb Barrio Sésamo era ineludible. Els dibuixos que més seguia eren els Barrufets (en aquella època en castellà), l’inspector Gadget, Els diminutos, Els fruitis, Els Snorkels....i teníem sessió de dibuixos els caps de setmana després de les notícies.

Ja de més gran em va arribar la Game Boy amb el tetris i el Mario Bros, la Mega Drive (Sega) amb el Sonic, l’amstrad que carregaves els jocs amb un cassette i amb el joystick per segons quins jocs i un radiocassette de gran envergadura on podia gravar d’una cinta a un altra o des de la ràdio que era lo important (per cert, havies d’estar atent per no enganxar al locutor).

Vam renovar la càmera de vídeo que ja no era tan gran tot i que comparat amb el que es veu ara.... i vaig tenir una càmera de fotos. Genial!! ara quan marxava de colònies podia fer fotos però amb mesura per no gastar tots els rodets i després corrents a revelar. Quina emoció obrir el paquet de fotos i quin disgust quan descobries que les fotos no es veien be.

Per fi va arribar el pc a casa perquè fer els treballs a màquina era un rollo, que si vigila que el paper estigui recte, no t'equivoquis perquè posar tipp-ex és un show.... Però sense internet el pc no era el que és ni els treballs tampoc, perquè encara havíem d’anar copiant a mà textos dels llibres d’algunes biblioteques.

A l’escola també començàvem a fer informàtica, que si un disquet, un CD, un CD-ROM... i l’MS-DOS (el sistema operatiu del moment), quins temps més durs sense el Windows.

Per acabar un altre dels canvis més importats que he viscut ha estat relacionat amb la telefonia, encara recordo les baralles amb la meva àvia perquè es poses telèfon fixa a casa perquè no en tenia i no en volia. I les cues a les cabines properes a l’apartament d’estiu perquè ningú no tenia telèfon fixa a les zones d’estiueig. I com havies de concretar amb algú quan quedaves perquè si no et trobaves no podies fer-li un truc i cap a casa a esperar que tots dos arribéssim per saber que havia passat.

Concloent, penso que la tecnologia ens ha facilitat molt les coses i ens les continuarà facilitant però cal evitar que aquesta ens aparti del món físic.